oOo Històries d'un home cilindre v2.0 oOo

Gran troballa la d’avui: lo de que els zombies puguin córrer no és quelcom nou de les pel·lícules del gènere! Ho porten fent des d’abans que nasqués!

Certament m’ha sorprès, i molt, favorablement, és clar!, la de The Return of the Living Dead, de Dan O’Bannon, de 1985, amb un 7,2/10 a IMDB. Ha estat com una bufada d’aire fresc, però cap enrere, al panorama del cinema zombie que sembla estar molt i molt estancat, si bé no nego que sempre compleix amb l’objectiu d’entretenir :D.

La pel·lícula, mescla entre terror i humor negre, tracta sobre dos “perles” de treballadors que “la lien parda” amb un contenidor que porta anys al magatzem d’una empresa de subministraments mèdics que, casualment, està al costat d’un forn crematori de cadàvers i un cementiri…. Ull amb la 2-4-5 trioxina! La resta, més o menys us podeu imaginar.

 

Ressurrecció d’aquí 3, 2, 1…

Quelcom que és força interessant de la pel·lícula, òbviament inspirada amb la saga zombie de Romero, és que intenta afegir humor al que fins aquell moment era horror i realment ho aconsegueix, sense haver de recórrer als estereotips o tòpics absurds que sovint incorporen les pel·lícules de comèdia. Els personatges són de lo més humans, a l’époque, amb reaccions bastant lògiques i racionals, sense semblar, afortunadament, als típics adolescents tarats “hero wannabe”, que abans als vuitanta representaven una plaga a les pel·lícules del moment (i encara ronden per aquí). De fet, això fa la pel·lícula molt interessant, perquè contínuament et dius “ostres! jo hagués fet el mateix!” i clarament, no era la millor opció… Vull dir, en cap moment el que representa que és humor es veu forçat d’alguna manera, encara que cada cop la situació és faci més i més desesperada.

Com deia, els personatges, a l’époque…

A més a més, tota aquesta estranya mescla ve amenitzada per la música de sintetitzadors èpics dels vuitanta.

Encara no saben de la festa que els hi espera :D!

 El film destaca també pel gran nombre de detalls (i fallos, potser deixats a aposta) que té i que m’atreviria a afirmar que algunes pel·lícules d’avui en dia han homenatjat, d’una manera o altra. Només heu de fixar-vos en tots els cartells escrits que van apareixent, alguns cables de maniquins (recordeu que res d’ordinador o maquillatge molón!), el vestuari o la personalitat de cada cadàver reanimat. Hi ha una escena en particular, que tot i no haver confirmat res encara, diria que està homenatjada al primer episodi de The Walking Dead, on hi ha aquell zombie-torso i l’escena de la bicicleta… Si veieu la peli, ja direu si us recorda o no a allò…

No obstant, d’entre tots els punts positius o curiosos que té el llargmetratge, una de les coses que va causar més sensació i de fet, a mi m’ha trencat una mica, és el fet que el zombies puguin córrer, parlar i fins hi tot organitzar-se! Oblideu-vos de bèsties cridaneres que quan arriben davant un pom d’una porta es frustren eternament!

Un emblema d’aquest llargmetratge és però la paraula “BRAINS“, utilitzada per primer cop per un zombie. Clarament, va marcar un abans i un després en la història del cinema. És cert que un zombie, tècnicament, no ha de poder parlar, ja que llengua i llavis aviat es “perden”… però que dimonis?! Minúcies!

Apart de tot això, el que sí que us puc assegurar, és que la pel·lícula té ritme, de l’inici al final, no para per a res: ni explicacions estúpides, ni romanços innecessaris, ni diàlegs banals sense sentit de ser…Walther P38… problem?!

 Aquest film és tot un clàssic i ara entenc el perquè del merescut i discret lloc que ocupa en el culte del cinema zombie! Realment la pel·lícula té moments i escenes que, almenys a mi, es quedaran agradablement gravats :D. A partir d’ara, una pel·lícula obligatòria de qualsevol marató de cinema zombie!

BRAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAINS!

P.S: Ara que hi penso, de fet, com s’ha vingut fent des dels primers films de temàtica mort vivent, la paraula zombie (the Z word) no s’utilitza apenes, o mai, ara no ho sé, a la pel·lícula… Creieu que és apropiat referir-se al cinema de “morts reanimats i caníbals” com a “zombie” (terme d’origen haitià)?

P.S(2): Si algú veu la pel·lícula, em podríeu confirmar si també teniu la sensació que el simpàtic Ernie de la peli és un ex-soldat Nazi de cap a peus? Expressions, pistola, “ocupació professional”, etc… Jo crec que sí, i bastant.