11.25
Una foto sense processar, sortida directament amb els ajustaments de càmera i directa de l’arxiu RAW.
No sempre passa, però l’altre dia em vaig topar amb que realment el que havia fotografiat diferia tant, però TANT del que jo havia vist, que ha motivat aquest post. El tenir una rèflex digital significa que tard o d’hora, hauràs de retocar (o revelar digitalment) les fotografies a l’ordinador (i més en el meu cas on els objectius que utilitzo són del tot manuals). És essencial fer-ho per intentar trametre allò que has volgut fotografiar. Ja n’hi ha prou d’utilitzar una càmera rèflex digital com si fos una càmera d’apuntar i disparar!
El 100% de les fotografies que aprofito, passen tard o d’hora d’arxiu RAW (arxiu “cru” de la càmera, que ojo!, no és una foto, sinó la captura digital de la informació de l’escena a 12-14 bits) a JPEG (8 bits). Encara que sigui per detallets petits, sempre hi ha algo per retocar, pols del sensor, reducció del soroll, filtres d’enfocament, correcció del balanç de blancs, composició, correcció de dominants, tons i saturació, etc. I això només comptant ajustaments de caràcter general sobre la fotografia, ja que després, si es vol, es poden fer els de caràcter local: retoc per zones, màscares, filtres artístics, etc. A més, el revelat digital a partir del format RAW és un procés no destructiu (permet modificar-lo de forma il·limitada sense pèrdues de qualitat) i permet capturar la màxima quantitat d’informació permesa per la càmera (tot i que potser nosaltres a simple vista no ho notem) d’una escena. Heus aquí el resultat de la foto anterior després d’haver estat revelada digitalment d’una manera estàndard (pot agradar o no… però sembla més l’escena real que pretenia fotografiar):
Lamentablement, aquest procés és molt necessari per a la majoria de processos relacionats amb la fotografia digital! Cosa que segons com, amb la fotografia analògica no és tant necessari: allà fas la foto i tant la nitidesa com el color, són molt acceptables i característics (si bé també existeix un cert grau de post producció). Certament, molts dels bons fotògrafs actuals es forgen més davant d’un ordinador que darrera una càmera, l’evolució del procès fotogràfic ha canviat dràsticament.
Aquest tema realment podria abarcar moltes pàgines d’informació i realment pot arribar a ser molt extens a l’hora d’estudiar-lo amb profunditat, ja que és un dels pilars fonamentals de la fotografia digital. No obstant, ara no hi ha temps :D. Sigui el que sigui, recordeu, encara que sigui més lent i ocupi més espai, si realment us estimeu les fotos que feu, dispareu en RAW :D.
EDITO: Fa uns dies va sortir aquest article a Xatakafoto :D.
