oOo Històries d'un home cilindre v2.0 oOo

A principis d’any vaig fer un parell de posts parlant-vos de fotografia nocturna i després de mig any provant històries, continuo descobrint una infinitat de variables que fan que la fotografia nocturna pugui sortir d’una manera o una altra. Últimament he estat provant molt el que és l’astrofotografia, que consisteix en fotografiar estrelles i les accions d’aquestes, i l’exposició per zones, més coneguda com exposure blending, aplicada en el camp de la fotografia nocturna. Tot i així, no he abandonat tècniques com pintar amb la llum, light painting.

En concret, el que he estat provant de l’astrofotografia ha sigut els star trails, les traces dels estels. Això consisteix en fotografiar, en diferents fotografies, tot el traç que es dibuixa amb el moviment dels estels pel cel. Quin interès té això? Doncs que existeix un estel, l’estrella polar (que indica el nord), que és l’eix de referència on giren totes les estrelles (l’única estrella de la qual no tenim la percepció que es mogui). Per trobar l’estrella polar, cal trobar primer l’Ossa Major (a l’esquerra de Cassiopeia (en forma de W, si no m’equivoco)) i prendre la distància entre els extrems (de la part que fa forma de cassola). Aquesta distància es multiplica per unes 4 o 5 vegades i trobarem l’estrella polar.

No recordo quantes fotos van ser… però eren fotos de 4 minuts a f2.8 i ISO 100 per les estrelles i uns 8 minuts a ISO 800 pel paisatge.

(de fet, totes les estrelles estan preses a f2.8, seguint l’esquema de que a més gran és el diafragma (f1.4, f2, etc), més estrelles es capturen)

Fotos de 2 minuts a ISO 100 per les estrelles i no recordo més.

Una sola fotografia, tractada per zones de f5.6 a ISO 100 i 16 minuts d’exposició a 28mm.

Pel que fa a l’exposició per zones, la tècnica consisteix simplement en donar un tractament de nivells, corbes i exposició diferents a diferents zones de la imatge, com seria el cel i la terra. Per fer-ho, ho podem fer tot en una mateixa imatge o bé utilitza diferents fotografies per constituir la imatge final. La tècnica és similar al HDR (High Dynamic Range, fotografies d’alt rang dinàmic) però intentant conservar el realisme de la imatge.

Fotografia amb un tractament per zones a les llums altes de la fotografia (el contrast era molt gran), és a dir, al cel i a les parts il·luminades dels arbres.

Una única fotografia amb un tractament de nivells al cel, únicament.

Una única imatge amb corbes i nivells diferents pel cel i pel terra.

Diferents exposicions pel cel (8.45 pm), pel terra (9 pm) i per les estrelles (22.30 pm).

Les fotos que s’exposen aquí són proves que he anat fent fins ara. Ara més o menos la tècnica es va entenent mica en mica, però sobretot, el més bàsic i fonamental d’aquestes fotografies és la paciència (que encara no arribo a dominar).