oOo Històries d'un home cilindre v2.0 oOo

“La vida és més dura que la mort”

Nanking! Nanking! és una pel·lícula xinesa del 2009 de Chuan Lu que relata la Batalla de Nanking (actual capital de Xina a finals dels anys 30) i l’época de posguerra protagonitzada pels japonesos durant els anys 1937 i 38, coneguda com la “Matança de Nanking” o la “Violació de Nanking”, un dels holocausts més aterradors de la Segona Guerra Mundial i que no té el reconeixement que hauria de tenir. La història es narra a través de diferents punts de vista al llarg de tota la pel·lícula: un soldat xinés, un soldat japonès, un missioner estranger, etc.

Cada cop m’adono més que en els últims cent anys s’ha practicat un eurocentrisme historiogràfic excessiu en la societat occidental i no s’ha tingut en compte res del que passava a altres llocs del món. Les Nacions Unides i la comunitat Internacional en general no van dignar-se a moure un sol dit per intentar prevenir o minimitzar els efectes d’aquesta terrible matança.

No és el primer film que relata aquests fets històrics, ja que se’n han fet dos o tres, alguns en forma de documental i imatges reals i d’altres des d’un punt de vista més fictici. No obstant, aquest film és una gran superproducció xinesa de més de 12 milions de dòlars, sense escatimar en res, i a priori es basa bastant bé amb els fets, amb un punt de vista cinematogràfic que realment aconsegueix transmetre la cruesa del que va ser la Matança. Per ser una pel·lícula asiàtica, sorprèn molt per les actuacions, què són força bones i pels efectes bèl·lics. A més a més, per ressaltar la dramatització i el realisme de la història, la pel·lícula està íntegrament rodada en blanc i negre, el què recorda a La Llista de Schindler. No és un film que pugui ser recomanat a tothom perquè relata uns fets molt durs i d’una manera molt clara, pel que no us espereu un final feliç, ni de broma (tot i haver aconseguit superar l’aprovació del comitè de censura xinés, que va durar 5 mesos i va demanar la revisió d’algunes escenes violents). La figura heroica típica de les pel·lícules bèl·liques hi és present, per no de la manera en que estem acostumats a veure-la, ja que sovint aquest heroi no té, ni molt menys, la possibilitat de fer-se càrrec de la situació i acaba més aviat en forma de màrtir, frustrat per la seva impotència.

De la mateixa manera que en l’holocaust jueu, es desconeix el nombre precís de víctimes de la Matança de Nanking (que per cert, és anterior al primer citat) però es xifra en unes 360.000 (en un període de 6 mesos, aproximadament). No es va salvar cap xinés: gent gran, nens, dones, soldats…. tots van ser víctimes de brutals tortures per part de l’exèrcit imperial.

Com passa també amb l’holocaust jueu, encara hi ha gent (com el govern Japonès, per exemple) que intenta negar el fet que aquest holocaust existís i s’intenta justificar que hi van haver-hi aquestes morts per causes bèl·liques. Aquest fet encara marca molt les relacions que hi ha entre la Xina i Japó avui en dia, d’una manera molt accentuada.

Curiosament, en aquest holocaust hi va haver un empresari nazi alemany que va aconseguir salvar milers de vides xineses de les mans dels japonesos, John Rabe, del qual fa poc (crec) s’ha estrenat una pel·lícula autobiogràfica seva què porta el seu mateix nom i ja ha guanyat 4 guardons.

Aquesta pel·lícula mostra d’una manera molt clara que a les guerres no hi ha ni vencedors ni vençuts, sinó res més que víctimes, que la majoria de vegades són innocents. A més a més, fa molt d’èmfasi en el fet que no hem d’oblidar aquests holocausts, ja que la seva crueltat intrínseca ha de fer que se’ns quedi gravat a la memòria, per tal de no tornar-los a cometre. És a dir, aquesta pel·lícula no sols pretén ser un drama bèl·lic que commogui a l’espectador, sinó que també busca ser essencial en ressaltar una pàgina de la història que per desgracia pretén ser ignorada sense més.