2009
07.31
El poster és bastant explícit :D

Últimament estic aprofitant els moments que donen els mesos d’estiu per ficar-me al dia del cinema asiàtic, sobretot japonès. Fa poc vaig “enganxar” un paquet de 10 pel·lícules de les quals es diu que van ser les millors pel·lícules japoneses del 2007, amb una puntuació que acostuma a superar el 7 a IMDB (si bé el nombre absolut de vots és molt reduït) i amb un ampli ventall de premis i/o nominacions, en la majoria de casos. Segons la meva opinió, no són genials obres mestres però sí són una mostra perfecta de la societat japonesa, de la seva manera de fer i d’entendre la vida, i òbviament també són una bona mostra cinematogràfica de la diferent manera de percebre el cinema que tenen, en comparació al que es fa a Europa i sobretot a Amèrica.

Llegir més… >>

2009
07.25
“Metaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaal!”
Com ja havia anticipat en el post 130, Aftermars va tornar a tocar el proppassat dijous 23 de juliol en motiu del Dijous de Rock. El so d’aquesta actuació potser no va ser tan bo com el de dies abans, però no obstant l’escenari era molt millor, així com els equips tècnics d’ambientació. A més, vam poder sentir al Tote (Roger Andreu, cantant) amb la veu “normal”, ja que al Testarrock anava afònic. Em consta que durant aquests pròxims dies, Aftermars ja està als estudis gravant el material pel seu primer àlbum.

Coneixent una mica les condicions de llum que trobaria i vistos els resultats aconseguits en l’actuació de Relative al Testarrock ’09, vaig prendre el Sonnar 85/2.8 i el Distagon 21/2.8. Casi bé totes les fotografies estan tirades a ISO 3200 i oscil·lant a una velocitat de 1/80 i 1/125 segons. Enfocar en aquestes condicions de llum és simplement una aventura…

2009
07.23

Ahir van arribar dos carrets que havia enviat a revelar: un de 35mm (24 x 36mm) i un altre de 120 (mig format), negatius de 60 x 60mm, exposats amb la Yashica Mat 124G. Els resultats del 35mm són força satisfactoris, sobretot aquells amb els que havia utilitzat un fotòmetre extern. Ara bé, els resultats de mig format són espectaculars! Tenen una nitidesa i una qualitat que fan por. Amb raó la gent que treballa en publicitat i disseny de forma seriosa utilitzen aquest format (ja sigui analògic o digital) a l’hora de treballar. Un bon escàner permet treure resolucions de fins a 300 megapíxels d’un negatiu de mig format i això, és clar, permet fer ampliacions descomunals, com per exemple façanes d’edificis, etc. Les mostres que ara ensenyo no fan ni molt menys justícia a la qualitat que brinda el negatiu. Cada cop em dono més compte que la fotografia analògica no està ni molt menys acabada, sinó totalment desvirtuada per l’era digital.

El meu germà en mig format. Com veieu la foto és quadrada (negatiu 6×6). Aquest scan no fa gens de justícia a la foto real.
2009
07.14
Avui vull parlar d’aquesta important regla de la fotografia. Bàsicament amb les càmeres digitals actuals no s’utilitza perquè totes incorporen un fotòmetre que és, relativament, més o menys fiable i podem escollir al moment si ens interessa guardar la foto o bé fer-ne un altra amb paràmetres diferents.

Ara bé, amb la fotografia analògica, on s’utilitza un carret, de 12 a 36 exposicions, cada foto compta i més val no equivocar-nos cada cop que disparem. Aquesta regla serveix per determinar quins valors de velocitats d’obturació i obertura de diafragma cal utilitzar en situacions on el nostre fotòmetre falla o bé simplement és inexistent. Aquesta tècnica és majorment efectiva de dia, a l’aire lliure i a base de la seva utilització, permet educar en certa manera la nostra vista com a fotòmetre natural. Tot i així, on hi hagi un fotòmetre bo, deixem-nos de tonteries :D.

Llegir més… >>

2009
07.10
Avui toca parlar dels filtres polaritzadors, en concret dels polaritzadors circulars. Si la fotografia ja és un hobby car de per sí, quan un comença a veure la d’accessoris que hi ha, és per plorar: que si filtres, que si trípodes, que si targetes, que si motxilles, que si controls remots,… és un merder!

El filtre polaritzador circular serveix per eliminar part o la totalitat de la llum polaritzada que es reflecteix al medi ambient. D’aquesta manera, aquest filtre permet eliminar reflexos de l’aigua, de superfícies metàl·liques, enfosquir els cels i augmentar el contrast dels núvols, fer guanyar verds en paisatges de vegetació, etc. El funcionament d’aquest filtre consisteix en dues superfícies, una de les quals gira sobre l’altra i ens permet variar l’efecte polaritzador d’un mínim a un màxim. L’efecte polaritzador només sol ser efectiu en dies de ple sol, ja que és quan més es pot percebre la llum polaritzada. A més, redueix d’un o casi bé 2 punts la llum que entra a la càmera, així que també actua en certa manera de filtre de densitat neutra (redueix la llum que entra a la càmera).

Llegir més… >>

2009
07.07

Continuant amb el festival del Testarrock ’09, diumenge dia 5 de juliol va tocar Relative (entre altres bandes). Més mentalitzat de les condicions que trobaria a l’hora de fotografiar, vaig prendre el 85mm i crec que no hem vaig equivocar.

Relative és una banda de més de 3 anys, amb dos discs a les seves esquenes i formada per músics de professió. No obstant, no ha estat fins ara que han començat a fer més concerts en viu, degut, possiblement, a la complexitat tècnica dels seus temes. El seu estil està influenciat pel rock progressiu i pel jazz fusió, amb una potent base rítmica. La banda està formada per Carlos Lozano a la guitarra, Greg Aguiló al baix, Miguel Espinosa als teclats i Irineu Lorente a la bateria. Al concert del Testarrock, van poder comptar amb la col·laboració de la Montse per interpretar dues covers de Dream Theater: Hell’s Kitchen i Constant Motion.

Cal dir que va ser un concert d’un molt alt nivell i que entre només cinc persones van aconseguir fer tremolar, literalment, l’escenari d’una manera una mica pavorosa. Próximament, Relative tornarà a tocar, en motiu del Dijous de Rock i la Festa Major d’Andorra la Vella, a la carpa del Parc Central a les 23h30, el dia 31 de juliol, juntament amb Acrobass i The Axle.

Llegir més… >>

2009
07.07
Aquests últims dies ha sigut la festa major del Cap del Carrer, on s’ha celebrat pressumptament per darrer cop el festival del Testarrock. El dissabte dia 4 de juliol va tocar Aftermars, una banda de progressiu/death metal, que d’aquí ben poc començaran a gravar el seu primer àlbum. La banda està formada per Roger Andreu (veu), Ricard Tolosa (baix), Bernat Argemí (guitarra), Jonathan Lemos (guitarra) i Sergi “Bobby” Verdeguer (bateria i veus).

Les condicions de llum no eren massa bones per fotografiar (ni per enfocar!) i unides al meu poc dinamisme, vaig tenir que fer ús de sensibilitats extremadament altes i objectius el més lluminosos possibles per poder treure alguna cosa. No obstant, algun resultat mínimament decent s’ha pogut obtenir.

Llegir més… >>