AL VOLTANT DE LES TRADICIONS DE LA SETMANA SANTA
(Anys 1930-1940)
Una Història del Sr. Jaume Rossa Naudi
Costums dels anys 1930 i 1940
Durant el dia de dijous Sant, pel matí, es paraven de tocar les campanes, inclús es parava el rellotge del campanar. Durant la resta de l’any, el campanar tocava la campana al fer-se de dia, a les 12 del migdia i quan es feia de nit. També es feien tres tocades abans de cada missa. Igualment es ventaven o brandaven les campanes la posobra de cada festa dita de precepte. Per reemplaçar els tocs de campana anunciant les misses o els oficis religiosos, els nois del poble passaven pels carrers tocant els garraus i/o les palitroques durant el dijous i divendres Sant. Dissabte ja es ventaven de nou les campanes i es posava el rellotge en funcionament.
Sal i ous o salpat
Cada any durant el dia de dissabte Sant, el mossèn posava al llindar de la porta de casa una cullerada de sal que havia pastat amb aigua beneïda, moment en què els escolanets entraven a la casa i la mestressa els posava ous dins de la cistella que portaven. Aquell dia s’ocupava únicament d’anar per les cases del poble de Canillo. Durant la setmana següent, anava al veïnats. Un dia, a Soldeu, on acostumava a celebrar una missa, baixant es parava al Tarter, una altra tarda feia Ransol, els Plans i l’Aldosa, una altra tarda el Vilar, l’Armiana i els Serrats. Un altre dia acabava al Forn, Prats i Meritxell.
Avui he fet una petita review dels dos objectius (les meves dues còpies en particular), que si bé no es poden jutjar per les seves distàncies focals, si cal que posar émfasis en el rendiment fotogràfic que ofereixen.
Es confirmava mesos enrere i aprofitant l’onada de màrqueting que ha aixecat el llargmetratge Dragon Ball Evolution (que encara no he vist, tot i que es comença a confirmar el que ja s’ensumava tothom), han tornat a emetre l’anime de Dragon Ball Z (saga Saiyan, des de el naixement del Son Gohan i l’aparició del Raditz) del 1989, reeditat, fent-lo més fidel al manga original, amb les mateixes veus originals (tornades a gravar)(excepte del Tenshin-han que diuen que l’actor del doblatge l’ha palmat) i amb un nou aspecte tècnic important, s’emet en HD, amb escenes on el dibuix, en principi s’actualitza (dels dos capítols emesos, encara no sembla haver-hi cap escena on es pugui apreciar aquest canvi, si bé a l’opening i l’ending de la sèrie es pot veure el que us estic dient).
La sèrie s’emet als diumenges i es va començar el passat 5 d’abril, amb l’obertura de la nova temporada d’anime típica a Japò.
Cal dir que després de veure tota la vida la sèrie en català, sobten una mica les veus en japonès, però el diàleg és altament més ric (amb un mínim de nivell s’entèn bastant del que diuen i els subtítols complmenten la resta).
No es necessari que us digui que la sèrie enganxa, com ho feia en temps passats i en principi s’augura que aquest cop serà molt millor :D. Sobretot pels nostàlgics.
Us deixo amb l’opening i l’ending (que crec que l’han fet la mateixa gent que va fer Dragon Ball GT).
No se perquè, aquest és el format més petit al qual puc ficar els videos.
S’han fet esperar molts mesos però el resultat és altament satisfactori, almenys des de el meu punt de vista, si bé el factor nostalgia juga a favor d’en Cralos :D.
Aquests resultats han tardat dies en arribar, però són els inicis d’una gran amistat (si bé ha costat pillar-li el truqui al funcionament !). Aquesta càmera promet molt i fer fotos amb carret és una experiència totalment diferent i molt més gratificant que fer-ho amb digital, almenys aquesta és la meva primera impressió. Per ara em sembla que el fotometre de la Fujica no és massa precís i fer les medicions a ull costa. Aquí teniu una foto, amb Neopan 400 ASA :D.
Fujica ST801, Neopan ASA 400
Per ara, el meu germà ha sigut qui ha monopolitzat la càmera… Pròximament més :) .
