Hi haurà post del cocnert només si hi ha fotos, perquè sinó crec que massa no es podrà dir. Espero que vagi bé realment perquè aquella gent… WARRRRRRGH!

Si et faig un post de culte a tu, es dirà sens dubte: “Bobby, Queen of my darkest desires: the unknown dark side of bananaman Lluc”, si et sembla bé, òbviament :D.

Venga!

Per cert, el simple fet que hagis pensat en aquesta situacio de NY és una clara senyal de remordiment de consciència, encara que no ho vulguis admetre ^^.

P.S: Jocs de nintendo DS n’hi han moltissims! I creu-me que no són tan “orientals” com dius :D!

A NY vaig estar a punt de comprar-me una DS per a fer passar més lleuger el viatge de tornada, però reflexionant una mica (i és difícil estant a la botiga de la Nintendo envoltat de mil i una temptacions) hem vaig adonar que els jocs de Nintendo no m’han agradat mai, que l’estil oriental no m’ha agradat mai i què carai n’havia de fer, d’una consola portàtil amb una pantalla miniaturitzada i en blanc i negre (ara no n’estic segur, però penso que és en blanc i negre). I la vaig deixar, quan hem faltaven 3 persones per arribar a la caixa. Allò va ser un moment d’introspecció i valoració personal gairebé diví, i tot hi que la DS estava tirada de preu, no m’arrepenteixo pas de no haver-la comprat! (bé, un momentet de no res si, que me’n vaig arrepentir, durant el vol de tornada, aborrit com una ostra i sense poder dormir, mentre la meva preciosa esposa dormia plàcidament al meu costat…!)

En fi, que marxo de context. Felicitats per les “memòries”, i gràcies, pq així hem pogut tastar una miqueta de les teves experiències! I no ho dubtis, estaré esperant el següent post! (bloglines rules!!!)