09.26
Finalment arribava el dia, Torb entrava a l’escena metal andorrana, LOL!. Read More >>
Els mòbils rebien un misteriós SMS des d’un lloc hostil (fiqueu veu de pelat i pertorbat mental al llegir-ho, és summament millor):
Per què un blog? Doncs perquè sí, perquè sóc sexy. Segon assalt!
Finalment arribava el dia, Torb entrava a l’escena metal andorrana, LOL!. Read More >>
Els mòbils rebien un misteriós SMS des d’un lloc hostil (fiqueu veu de pelat i pertorbat mental al llegir-ho, és summament millor):
I res, sense voler-ho (com la majoria de vegades) ja arribem al final del viatge. Vaig aixecar-me d’hora i com que els altres dos gordos dormien, vaig tenir de sortir silenciosament. Els 3 o 4 pisos d’enllaç de Línia Groga amb Línia Verda de metro van ser mortals.
Finalment, vaig arribar al Maglev, pim pam, 431 km/h, i en 8 minuts ja era a l’aeroport. Read More >>
Minuts després, aconseguiria facturar la maleta entre molts xinos (no saben respectar les cues ni llegir les instruccions ni lo suficientment intel•ligents per saber què poden o que no poden pujar a l’avió) i passar tots els controls.
En acte de superació personal i amb el complement de consciencia de que aquest era el meu últim dia útil a Shanghai, vaig aixecar-me a les 05:55. Curiosament, ja era de dia i hi havia el mateix soroll i quantitat de gent que a les 10 del matí.
Per quin motiu m’havia aixecat tant d’hora? Simple.
Read More >>
Ens vam tornar a despertar d’hora, avui més que mai, per anar a buscar el tren cap a Suzhou. Vam sortir amb antelació suficient per qualsevol cosa que pogués passar, i va passar. El Cralos aquell dia seria assetjat per una mena de mala sort que li faria oblidar-se moltes coses en molts llocs, afortunadament, sense cap ensurt.
Weeee avui tocava excursió! Ens vam aixecar d’hora per no apurar massa i arribar sobrats de temps, passés el que passés, a l’estació de trens. Però va passar algo que malgrat les nostres previsions, no vam poder preveure… el sopar d’ahir va ser massa hardcore i el Cralos es va tenir d’agafar la baixa. Més valia un dia de descans que dos de malaltia.
Vam marxar el Cerni i jo sols cap a Hangzhou.
Read More >>
L’hora del check-out era fins les 12, així que vam aprofitar fins al màxim per descansar. El dissabte és sagrat!
Vam fer tot el papeleo, recuperar la fiança, pim pam i vam sortir al carrer.
Read More >>
Feia un mal dia… estava en mode núvol (pol•lució + atmosfèric) i no tardaria en ploure.
Avui tocava anar a veure on treballava el Cerni i a veure la famosa cantina on dinava tots els dies pel mòdic preu de 12 yuans.
El lloc on treballava era un edifici de mostres, una agrupació de diferents empreses, majoritàriament tèxtils.
Read More >>
I ja som al cinquè dia! I pel que veig des d’aquest dia moment em declaro únic cronista de les vacances per Shanghai (el meu germà ha desertat…).
Fem ràpidament el nostre, ja típic, “esmorzar shanghainès” i ens comencem a moure. Avui…. Jing’an! Que si no m’equivoco és el primer pseudo-temple que va veure el Cerni (i que com ja veurem, per culpa de la foscor no va trobar l’entrada a lo que és temple temple). Read More >>
Quart dia en terres asiàtiques. Ja som ben acostumats al ritme de vida d’aquí i als passos de vianants hostils. Avui és dia de començar a menjar en llocs més higiènicament perillosos :D. Però això no arribaria fins al migdia…
D’hora al matí Shanghai està plaga de fujins…Vam aixecar-nos i vam fer esmorzar típic nostre.
Read More >>