Per què un blog? Doncs perquè sí, perquè sóc sexy. Segon assalt!
Si et treuen un queixal del seny (amb quatre pot ser brutal) i et sangra la boca pots fer tantes coses com aquesta!
P.S: Tenia el deure moral de penjar aquest video.
P.S: Creieu-me, me’n sento orgullós.
P.S: No sé fer auto filmacions.
P.S: Merda! L’he cagat fent el registre de youtube! Mireu el nom del user XD.
Tot just acabo de veure aquesta peli, de Frank Oz. No entraré en un anàlisis exhaustiu.
Humor àcid anglès, simplement. No tant àcid com podria ser Little Britain per exemple (ja que sinó no podria tenir la duració d’una peli… o sí :D) però suficientment anglès.
Lo bo de l’humor anlgès, segons l’opinió d’aquest fidel servidor, és que és original, sovint imprevisible, amb tocs d’estupidesa (sense arribar als excessos americans, però si en altres excessos més “tolerables”) que arriben al límit de lo surrealista, sense la necessitat de transformar la pel·lícula en una cosa sense sentit ni forma de ser (almenys en aquesta pel·lícula).
Tot i així, no crec que aquesta definició estigui ni molt menys (o gensmenys) perfilada.
Ara bé, aquest peli gaudeix de l’humor molt ben equilibrat.
La sinopsis de la peli tracta els diferents merders que es van esdevenint (per sort o per desgràcia) durant el funeral del pare d’una família anglesa, socialment ben posada.
Totalment recomanable. Res més per avui :D.
P.S: Avui tenia l’obligació moral d’escriure algo :D.
Avui ha estat un dia dur, però profitós: per fi he aconseguit un Moog Little Phatty :D:D:D:D. (próximament si tot va bé)
Tot i així, com no sé massa que explicar, he decidit fer l’anàlisi (breu) d’unes xocolatines que en el passat vaig tenir la oportunitat de provar (i vaig deixar passar, perque es van caducar), que venen d’Argentina directament per mà de la Gaby.
Tot i no ser un adepte dels dolços i més aviat tenir una certa apatia envers aquests menjars (tot i així tinc altres maneres de justificar que sóc gordo), tenia el deure moral de provar aquestes xocolatines, vingudes de l’altra banda de l’Atlàntic. Read More >>
“Pot realment una dona ben crescuda estimar un nan?”Per fi! Ja era hora! Read More >>
Després de molt temps de tenir-la arxivada (o això és el que jo recordo), el meu germà va tornar a “aconseguir” (eufemisme) aquesta peli de culte.
Kobu Tori – Traient el bony (aquesta seria la traducció)
Els nens es reien sovint d’ell i li xiulaven, però l’home, ja acostumat al bony, els hi somreia.
Un dia, l’home va anar cap al bosc a tallar llenya però de sobte va esclatar una gran tempesta:
- Quin problema! Bé, és igual. M’aturaré dins la cova d’aquest arbre (lol!) a descansar fins que passi la tempesta.
