Fa casi bé un any i mig, us deia meravelles del Call of Duty 4: Modern Warfare. Ara us diré genialitats de la segona entrega, Call of Duty 6: Modern Warfare 2 (ambdós desenvolupats per Infinity Ward i distribuïts per Activision, per sort). Tot i així, no crec que us digui res del que ja s’ha dit en els últims mesos en els portals especialitzats de videojocs.
M’havia reservat comprar el joc original (aquest ho val!) passat exàmens però el Pare Noel va anticipar-ho tot una mica. Atenció que aquest joc distreu! I molt!
El gran èxit recollit per la primera entrega de la saga va despertar grans expectatives per la molt esperada segona entrega. Aquestes grans expectatives s’han vist, en gran mesura, plenament satisfetes, i en alguns punts, desbordades.
Sembla que les pregàries dels fans han estat escoltades mínimament i s’han resolt alguns aspectes importants respecte al primer joc, com el mode campanya, que pecava de ser massa curt, o bé un relativament petit repertori d’armes i reptes disponibles en el mode multijugador. El COD 6 amplia la modalitat de joc individual i realment la quantitat de reptes existents en mode multijugador és etern.
El mode història d’aquesta entrega és francament excel·lent (i crec que em quedo curt al descriure’l només amb dos paraules), tot i la controvèrsia que ha generat, i és una continuació dels fets que s’esdevenen al COD 4. Certament, del millor que he jugat i crec que jugaré en molt de temps (tot i que continua sent massa curt per mi (i per a tothom, crec)… tothom vol unes 15 hores de joc mínim!). Per cert, hi ha alguna missió que té escenes clavades a la pel·lícula de “La Roca”! Així mateix, hi ha un nou mode anomenat “Operacions especials” dedicat a missions curtes, sovint de contrarellotge o supervivència. No vull entrar massa en detall a l’hora de explicar aquests dos modes de joc, però realment tenen tot el que s’ha d’exigir a un joc d’ambientació bèl·lica (i qui sap si una mica més del que un s’espera!).
Pel que fa al mode multijugador, a més d’ampliar el repertori de reptes i armes, també s’han implementat més modes de joc i s’ha modificat la infraestructura del mateixos. Si abans s’utilitzaven servidors dedicats per jugar, ara funciona tot a través de la xarxa Steam i els jocs estan allotjats pels propis usuaris (crec que el nombre màxim d’usuaris s’ha fixat en els 12 i això és un gran error!), pel que he aconseguit entendre (un estil similar al Peer2Peer). A més, tant si vols jugar sol com al mode multijugador, necessites Internet per activar la còpia original del joc. És un sistema que realment no m’agrada massa, ja que és la plataforma Steam qui et fica dintre els jocs del mode que tu has escollit, de manera que de vegades no saps amb qui jugaràs, ni el mapa ni res. Cal dir també que les rotacions de mapes i pantalles, ara són molt més elevades (almenys en els servidors als què he jugat, si bé no puc presumir d’haver deixat masses hores al mode multijugador (tot arribarà :D)).
Pel que fa als gràfics, en comparació al COD 4, el salt no ha estat enorme, però hi ha força millores i realment no crec que es pugui dir maleses dels gràfics d’aquest joc, que són simplement impressionants, sobretot pel que fa a les dinàmiques i textures de l’entorn de l’entorn. Els mapes disponibles per jugar, en gran majoria ambientats en el mode campanya, tenen una gran infinitat de detalls.
Un altre aspecte que cal destacar d’aquesta entrega és sens dubte l’apartat de la banda sonora composada pel no gens conegut Hans Zimmer (Gladiator, Black Hawk Down, The Da Vinci’s Code, entre molts altres). En un joc de les característiques que ens ocupen, una bona ambientació sonora hi fa molt, tot i que no sigui tendència del sector. Bàsicament, és èpic!
“Same shit, different day.”
Les possibilitats de que hi hagi una tercera entrega de la saga Modern Warfare crec que són força elevades, vist l’èxit que hi ha hagut amb les dues primeres entregues i tenint en compte que encara queden continents com Àsia o Àfrica per explotar bèl·licament, tot i la controvèrsia que això pugui generar.
El COD 6 ha estat, sense cap mena de dubte i tal com s’esperava, un dels pesos pesats de la indústria dels videojocs, si no el millor joc de FPS, del 2009. Comercialment, el joc ha batut tota mena de records i ha servit per ficar en relleu la creixent força del mercat dels videojocs en el sector de l’oci i l’entreteniment (sobre el cinema i la música, per exemple), que tot i estar afectat per la pirateria, ha demostrat que un bon producte és un bon producte.
