oOo Històries d'un home cilindre v2.0 oOo

Via el Google+ del meu germà i Vidaextra m’ha arribat aquest curt basat en el joc de Portal. Impressionant! Simplement, èpic! Tan de bo gent així fos la que rondés per Hollywood… Si va unes setmanes que em moro de ganes de jugar al Portal 2, només de veure el curt… buff….

Gran troballa la d’avui: lo de que els zombies puguin córrer no és quelcom nou de les pel·lícules del gènere! Ho porten fent des d’abans que nasqués!

Certament m’ha sorprès, i molt, favorablement, és clar!, la de The Return of the Living Dead, de Dan O’Bannon, de 1985, amb un 7,2/10 a IMDB. Ha estat com una bufada d’aire fresc, però cap enrere, al panorama del cinema zombie que sembla estar molt i molt estancat, si bé no nego que sempre compleix amb l’objectiu d’entretenir :D.

La pel·lícula, mescla entre terror i humor negre, tracta sobre dos “perles” de treballadors que “la lien parda” amb un contenidor que porta anys al magatzem d’una empresa de subministraments mèdics que, casualment, està al costat d’un forn crematori de cadàvers i un cementiri…. Ull amb la 2-4-5 trioxina! La resta, més o menys us podeu imaginar.

Read More >>

Si tot va bé i no s’acaba el món, ja sigui per la cosa aquesta del 2012 o un atac a gran escala de zombies, encara hi ha cilinderman.net per 4 anys més :D!

Acabo de fer la migració a un nou hosting, així que si hi ha alguna mena d’error o algo, us prego que m’ho notifiqueu. Gràcies a tots i espero que en breus pugui publicar alguna cosa!

Què passa si es combinen els GIF de tota la vida i les fotografies que es poden fer amb una càmera réflex? El resultat és el que mostra la fotògrafa Jamie Beck, capturant petits detalls i animant-los, donant lloc a situacions inspiradores que et fan sentir atrapat en el temps.

Via: Backfocus.es

A través de la revista de Lomography he trobat això, que sens dubte és algo que s’ha de provar: una càmera estenopeica feta amb un ou, on la càmera, esdevé la fotografia en si mateixa! La pinhou!

Via: DesignBoom

Padrí i padrina llueixen el nou automòbil :D

El Kodacolor-X és una pel·lícula negativa de color que es va fabricar entre els anys 63 i 74 del segle passat (oh! quina expressió més molona!). El carret en qüestió, així com molts de la mateixa època, es revelava amb el procés químic C-22, predecessor de l’avui en dia conegut procés químic C-41, que revela pràcticament la majoria de pel·lícules de color del moment i alguna en blanc i negre. Dic “revelava” perquè en l’actualitat ja no es comercialitzen els químics del procés C-22 i les poques botigues que proporcionen aquest servei, ho fan a preus alts i amb químics de fabricació pròpia, donada la poca demanda que té i els pocs carrets a revelar que queden d’aquella gloriosa època :D.

El fet és que en una càmera vella Kodak de “manxa” del meu avi hi vaig trobar un carret tirat abans dels anys 80 (imagino), que no havia estat revelat i havia quedat oblidat allà, guardat en unes condicions no gaire bones. Decidit a esbrinar el contingut que deparava el misteriós “film”, arriscant-me en que no hi hagués res, vaig començar a investigar per la Xarxa quines alternatives existien al revelat en color i vaig assabentar-me que la temperatura del procés de C-22 era força baixa en comparació al procés C-41, sent semblant a la dels químics que s’utilitzen pel blanc i negre.

Buscant per Flickr i fòrums, va ser quan vaig veure que algunes persones havien aconseguit resultats mínimament exitosos revelant amb químics de blanc i negre que fossin “compensadors”, que sincerament, a hores d’ara encara no sé massa bé que vol dir. Aquests químics eren el Kodak HC-110, el Rodinal de tota la vida, o la pròpia Diafina. Buscant temps de revelats i resultats per qui i allà, vaig decidir-me pel Kodak HC-110 amb dilució B a 20º, durant uns 7 minuts aprox.

Com que no disposava del químic en qüestió i no em venia de gust comprar una botella de les grans, vaig acudir al laboratori de Còpia a Barcelona, on encara, afortunadament, revelen carrets en blanc i negre a mà.

El resultat de l’experiència va ser el que veieu més amunt, que físicament es tradueix en 7,5 fotogrames de 6×9 en una negatiu de color taronja molt dens i amb alguna taca, fruit de la no utilització dels químics que tocaria. La nitidesa de la fotografia (i de fet de tot el carret) es deguda a la perícia de qui fos el/la fotògraf/a, ja que sovint l’infinit, en alguns fotogrames, apareix enfocat. L’escanejat ha estat fet amb color i passat en blanc i negre amb un Epson v500.

Certament el resultat no és òptim, però és suficient per rescatar i veure que hi ha en negatius antics que avui en dia, portis on els portis, et diran que allò no ho poden revelar i que segurament no val la pena esbrinar el que hi ha dins, ja que probablement s’haurà fet malbé. MENTEIXEN!

P.S: Les fòrmules que quedaria per provar en revelar Kodacolor-X en químics de blanc i negre serien, per a qui ho vulgui provar (a 20ºc): Rodinal 1:50 a 10 min; XTOL 11-13min; Diafina A (3min), Diafina B (3min).

Via: Fogonazos.es

Èpic aquest trailer de combinació entre el gran Mario i el GTA que arriba via Pixfans!

Tot just fa 3 anys, en aquest blog es comentava la pel·lícula de This is England! de Shane Meadows. Fa poc de dos mesos es va estrenar a Channel 4 el que seria la continuació de la pel·lícula, amb els mateixos personatges i seguint el fil argumental del llargmetratge, tres anys després del final d’aquest (coincidint amb el temps que ha passat en el món real!). Ara per ara únicament he vist el primer dels quatre únics capítols i crec que la “miniserie-segonapeli” està a l’alçada de les expectatives :D.